L’activitat d’avui era realment per a col·leccionistes. El barranc del Sot de l’Infern és un racó salvatge i solitari del massís del Garraf. No hi ha camí per arribar-hi i cal travessar una extensa zona de garric i altres arbustos que dificulten molt l’aproximació. Però el barranc val la pena perquè ens permet endinsar-nos en un dels indrets més ocults del Garraf.
El barranc del Sot de l’Infern té algunes singularitats interessants. La principal és que, a diferència de la majoria de barrancs, quan arribem al final no trobem un caminet que ens retorni al punt de partida, sinó que la sortida és tan complicada que el més fàcil és remuntar el barranc amb tècniques d’espeleologia.
Una altra singularitat és que al final del barranc trobem una petita cavitat, la Cova Bonica, que, tot i ser ben poca cosa, és un interessant complement a l’activitat barranquista.
Hem iniciat la caminada al Pla d’en Querol, un indret que ja coneixíem perquè és el punt de partida per visitar algunes cavitats del Garraf. Hem començat a caminar per la petita carretera que porta al Rascler, on hi ha les instal·lacions de control aeri. Aviat hem deixat aquesta carretera per agafar-ne una altra que porta fins al gran abocador, ara clausurat, de la Vall de Joan.
Hem vorejat l’abocador seguint un corriol, però aviat l’hem deixat per endinsar-nos en una extensa zona coberta de garrics, llentiscles i margallons. Sense camí definit, hem anat avançant per aquesta zona, lluitant contra la vegetació que dificultava el pas i amagava les irregularitats del terreny.
Ens ha costat una bona estona travessar aquesta petita selva, però finalment hem arribat a la capçalera del primer ràpel, d’uns 11 metres.
Amb aquest primer ràpel hem entrat al fons del barranc, que també està ocupat per un petit bosc. Lluitant novament contra la vegetació, hem arribat al segon ràpel, de 14 metres, situat en un balcó panoràmic. A baix hem trobat un petit congost que ens ha portat, amb algunes curtes desgrimpades, fins als tres ràpels finals, encadenats, de 9, 4 i 19 metres.
Al peu de l’últim ràpel hi ha, en un costat del congost, la Cova Bonica. S’hi entra per una curta gatera i, a dins, només hi ha una sala d’uns 3 metres de diàmetre, amb algunes formacions i poca cosa més. La cavitat no té un interès especial, però té l’encant d’estar en un lloc força inaccessible i solitari.
Després de la breu visita a la cova ens quedava remuntar tot el barranc utilitzant les cordes que, previsorament, havíem deixat instal·lades a tots els ràpels. No ens ha costat gaire remuntar i ben aviat hem arribat a la capçalera del primer ràpel.
Ens quedava encara un bon tram de retorn sense camí, però aquesta vegada ens ha semblat més curt i no tan difícil, segurament perquè hem sabut triar millor l’itinerari per l’extensa garriga.
I aquí teniu el vídeo del Barranc del Clot de l'Infern. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
