Blog de muntanya

dijous, 11 de desembre del 2025

Rasa del Saltant, integral

La Rasa del Saltant és un llarg barranc situat a la Vall de Lord, ben a prop del Coll de Port. Normalment és un barranc sec i està dividit en dos sectors clarament diferenciats, el superior i l'inferior.

Tot i la seva longitud, amb 19 ràpels i alguns ressalts, és relativament fàcil. Les instal·lacions són perfectes i el recorregut és agradable i amb poc compromís.

Per fer el descens del barranc amb comoditat és aconsellable fer una maniobra de cotxes, i això implica portar dos vehicles. Nosaltres hem vingut amb un sol cotxe però al final el conductor ha fet autostop per pujar a recuperar el cotxe en el punt de partida, evitant així haver de fer una llarga caminada de tornada.

Hem iniciat l'aproximació des de la carretera que porta a Tuixén des de Sant Llorenç de Morunys. Hem pujat per una pista i després per un petit camí fins al Coll de Coma Pregona. Després, per una antiga pista, hem baixat fins al primer ressalt equipat.

El descens comença amb quatre ràpels curts que ens han portat fins a la capçalera d'un salt de 22 metres on el torrent s'enfonsa entre parets de roca. Hem baixat en ràpel per un mur vertical, el més estètic de tot el recorregut.

Després hem anat trobant altres ràpels, tots curts i fàcils, i alguns trams de transició amb vegetació, fins arribar al darrer ràpel del primer sector, el més llarg de tots, de 35 metres.

Per arribar al segon sector, hem baixat uns metres per la llera del torrent fins trobar un corriol a l'esquerra per on hem sortit del torrent, que aquí és obert i emboscat. Hem baixat un tram pel camí, allunyant-nos del torrent, fins a trobar un altre camí, aquest més ample i ben marcat, que ens ha retornat al torrent, a l'inici del sector inferior.

Els primers ràpels són en terreny obert però aviat hem arribat a la part final del descens, la més interessant, on hi ha quatre ràpels encadenats en una zona molt engorjada. Ha estat un final espectacular, amb ràpels nets i aeris.

Després del darrer ràpel, hem arribat en dos minuts a la carretera, on hem acabat el nostre recorregut barranquista. Havíem pensat en fer autostop per pujar a recuperar el cotxe, recorrent més de 6 km de carretera, però per allà el trànsit és mínim. En un dia feiner i amb l'estació d'esquí tancada, només passen quatre cotxes en tot el dia però en Toni ha aconseguit trobar un vehicle que l'ha portat fins al punt de partida, on teníem el cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat realitzat per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Rasa de
Capdevila, 2024

Barranc del Coll
de Port, 2003

Rasa de la
Torruella, 1993

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

60 descensos d'engorjats a Lleida, d'Eduardo Gómez i Laura Tejero, CB Ediciones, 2002

PARTICIPANTS:

Toni · J. Rafel

dissabte, 6 de desembre del 2025

Cresta de la Clusa, sectors 1, 2 i 3

La Cresta de la Clusa és un serrat de roca fina i esmolada situat a prop de Sant Romà de la Clusa, al Berguedà. En aquesta llarga cresta es va obrir, fa uns anys, un itinerari singular que la ressegueix amb passos molt variats: grimpades, trams equipats, ràpels, escalada i fins i tot un ràpel guiat.

La cresta és molt llarga i el seu recorregut s’ha dividit en cinc sectors, que es poden encadenar, tot i que la seva llargada aconsella, especialment quan els dies són curts, dividir-la en dues parts.

Avui hem recorregut la primera part, els tres primers sectors en un dia de tardor, fred al matí però amb un sol radiant la resta de la jornada.

Hem aparcat al costat de l’inici del Pas de l’Escalell, un indret que coneixem força bé perquè hem fet diverses vegades el descens d’aquest popular barranc. Des d’allà, l’aproximació és molt curta i ben aviat hem arribat al peu de la primera agulla.

Hem iniciat el recorregut superant un petit mur amb grapes d’acer, vertical però ben equipat. Tot seguit hem completat l’ascensió de la primera agulla amb una fàcil grimpada.

La segona agulla no presenta gaire dificultat i l’hem pujat gairebé caminant, després de baixar, també fàcilment, l’agulla anterior. A prop del cim hi ha la instal·lació del primer ràpel, d’uns 25 metres, que ens ha deixat en un petit coll al peu de la tercera agulla.

Per pujar al seu cim cal superar una curta canal, vertical però amb bones preses, i acabar escalant els darrers metres fins al punt culminant Després d'arribar al cim, hem baixat per l’altra banda, primer desgrimpant i després amb un ràpel de 25 metres que ens ha deixat a l’entrada del Pas del Mareig.

Aquest pas és com un estret pont en què la cresta es converteix en una fina aresta, amb caiguda a banda i banda. El pas és una mica vertiginós però no presenta una dificultat especial; de fet, es pot superar caminant.

Tot seguit hem baixat un curt ràpel i hem desgrimpat fins a l’inici del tram més complicat del recorregut, quan cal superar el Pas de la Foranca, un tall a la cresta per on travessa el torrent de Ferran.

Primer hem baixat un ràpel de 30 metres amb una sortida vertiginosa, assegurada amb un passamans. Després ha arribat el pas clau: el ràpel guiat. És un ràpel que baixa en direcció al fons de l’engorjat que forma el torrent, però un cable d’acer tensat entre les dues parets del congost ens guia en diagonal fins a un ample replà situat a l’altra banda. És un pas aeri i impressionant, però tampoc presenta una dificultat especial.

Des del replà hem pujat per un mur lleugerament extraplomat equipat amb grapes d'acer. És com una via ferrada però sense cable de vida; cal assegurar-se en uns parabolts que anem trobant. Després, ja amb una fàcil grimpada, hem acabat la part més tècnica de la cresta. Hem arribat a una pista per on es pot retornar fàcilment al punt de partida, però nosaltres hem seguit endavant pel següent tram de la cresta.

El darrer tram del recorregut previst l'hem fet ja sense corda, ja que es tracta d'una grimpada fàcil amb molt bona roca, tot i que amb alguns passos una mica exposats i vertiginosos. Sense problemes, hem arribat al cim principal de la Cresta de la Clusa, una cota sense nom situada a 1.386 metres d'altitud.

Des del cim, hem baixat per la banda oposada on hem fet dos ràpels més, de 10 i 17 metres, per arribar a un ample coll cobert de bosc on acaba el sector 3 de la cresta. Aquí comença el quart sector de la cresta, però per avui ja ens donem per satisfets amb el recorregut que hem completat i, tal com havíem programat, deixem els sectors 4 i 5 per un altre dia. Finalment, hem retornat en pocs minuts al punt de partida per un caminet.

I aquí teniu el vídeo de la Cresta de la Clusa, que en aquesta ocasió ha estat produït per NONSTOP i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.